Conta la gent criada als Ports que, de menuts, quan no volien acabar-se les bajoques o els feia por la nit, els grans els deien: “mira que si no fas cas, vindrà La Pastora”. La memòria de La Pastora, una repelente mujer, lésbica y sanguinaria, con instintos de hiena, anomenada Teresa i també anomenat Florencio, està escrita als marges dels llibres d’història.

Em busquen i jo fuig, sé fugir, ho he fet més vegades… Quan m’agafen seré el monstre, la dona disfressada d’home amb instint de hiena: “una mujer de entrañas de pedernal con una siniestra historia de crímenes, cruel, monstruosa y con rasgos hombrunos.”

El règim m’utilitzarà per fer por als xiquets, com si fes falta afegir-li por a l’època… M’utilitzarà per explicar a tothom que si t’atreveixes a ser diferent seràs un monstre. Però jo no m’he atrevit a res, jo només sóc.